Bloomsbury lectures in Bristol benefit art fund

never tired of every like with Virgini

Blogging Woolf

Three Bloomsbury lectures by Sarah Latham Phillips, MA that will benefit the Art Fund in Bristol will be held on Wednesdays in November — Nov. 8, 15, and 29 — at Redland Quaker Meeting Rooms, 126 Hampton Rd, BRISTOL BS6 6JE.

Phillips is the author of Virginia Woolf as a ‘Cubist’ Writer, available from Cecil Woolf Publishers.

Tickets are £12.50 per lecture or £35 for the series. Contact helenthornbury@aol.com or bristolandbath@artfund.org.uk.

Lecture 1 : An Introduction to the Art and Lives of the Bloomsbury Group

This lecture will introduce the controversial and influential, early modern British, avant-garde Bloomsbury Group: painters, writers, an economist & art critics; at the heart of which were the two sisters Vanessa Bell & Virginia Woolf. It will identify the importance of the artist and criticRoger Fry and his ideas behind the Omega Workshop.

Lecture 2 : More Bloomsbury: Artists, Writers and Patrons on the Fringe of…

View original post 219 more words

ESTÉTICA DE LA EXISTENCIA : No t’oblidaré mai . Les arrels anarquitzants de Salvat-Papasseit .

Source: ESTÉTICA DE LA EXISTENCIA : No t’oblidaré mai . Les arrels anarquitzants de Salvat-Papasseit .

 

 

domingo, 8 de octubre de 2017

No t’oblidaré mai . Les arrels anarquitzants de Salvat-Papasseit .

1844- 1924 . Joan Salvat-Papasseit nascut a la Barceloneta -segons Antoni Comas en la seva Antologia de la literatura catalana- de procedència gitana i orfe de pare trobat a l’asilo nacional español. Altres informacions el situen com a fill bastard d’algun poeta català de l`època . Ja dins la wikipedia es situa com a fill de Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitx del barri de Sants de Barcelona.
Poeta dórigen humilt amb la mort prematura del seu pare va començar a treballar amb 7 anys i d’aquesta manera el carrer va ocupar el lloc per constrastar les seves experiencies vitals.Així va viure de ben a prop els fets de la Setmana Tràgica el 1909 poc després va conèixer el llibreter anarquista Eroles participant de les lectures de Nietzsche, Gorki , Ibsen .. i poc a poc aquesta tensió entre la realitat i la poesia el configurá com un home d’evolució permanent i canvi , situat en el regenacionisme, futurisme, pre-dadaisme, .. d’aquesta manera pubica “hermanos oprimidos” un manifest fins a ser empresonat per les seves expressions. Fundará “un enemic del poble” revista que el situará en l’avantguardisme fins que l’any 1919 publicarà el seu primer llibre de poesia gràcies a Eugeni d’Ors.
Però la tuberculosi el va fer estar en centres de salut a Castella, Andorra, Catalunya Nord fins un 7 d’agost ..Josep Obiols a la mort escriu a Carles Riba  “…és trist va ser una mort desesperada.Va morir revoltat. ….”

Res no és mesquí                                                                                                                      ni cap hora és isarda,                                                                                                            ni és fosca la ventura de la nit.                                                                                            I la rosada és clara                                                                                                                 que el sol surt i s’ullprèn                                                                                                       i té delit de bany :                                                                                                                   que s’enmmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,                                                                                                                   i tot ric com el vi i la galta colrada.                                                                                   I l’onada del mar sempre riu,                                                                                               Primavera d’hivern –Primavera d’istiu.                                                                           I tot és Primavera:                                                                                                                 i tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí,                                                                                                                   perquè els dies no passen;                                                                                                   i no arriba la mort ni si l’heu demanada.                                                                          I si l’heu demanada us dissimula un clot                                                                          perquè per tornar a nèixer necessitem morir.                                                               I no som mai un plor                                                                                                             sinó un somriure fi                                                                                                                 que es dispersa com grills de taronja.

Res  no és mesquí                                                                                                                     perquè la cançó canta en cada bri de cosa.                                                                      Avui demà i ahir                                                                                                                       s’esfullarà una rosa :                                                                                                             i a la verge més jove li vindrà llet al pit. ” 

————————————————————————————————————

Fem l’escamot del qui mai no reculen 

i sols un bes els pot fer pressoners, 

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
        i no els fa caure sinó un altre bes. 


       Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda: 
       el primer bes que se’ns doni als primers. 

L’anarquisme de Salvat-Papasseit és la gesta del poble , intimista , pobre, sense colors ni poder , aquell home anònim que desperta de matinada i treballa al port i veu la lluna i no té por de la mort .. Qui pren el bes per un regal a la noia que passa, qui respira l’aire de la mar i el salobre de la roba que l’impregna de soca arrel . La malaltia el fa gemega per viure rapidament tot allò que l’espera… canta a Castella , a Euskadi , a Galicia i a les terres de la Espanya Ibèrica … sempre des de la seva visió d’un home nascut en un as

Virginia Woolf Issue of 1977 NYPL Bulletin now online

Blogging Woolf

The Bulletin of the New York Public Library dating from 1897 through 1977 is now online and includes the Virginia Woolf Issue, Issue 2, Winter 1977.

This issue features the Stephen family on the cover, along with multiple articles on The Years and essays that examine Three Guineas.

A special treat in the issue is Woolf’s hand-drawn genealogy of the Pargiter family that appears on the reverse of the Contents page, Page 155 in the PDF. Issue 2 begins on page 152 in the PDF numbering.

Thanks to Vara Neverow and the VWoolf Listserv for news of this online resource.

View original post

Ghost

vinnieh

Film Title

Ghost

Director

Jerry Zucker

Starring

  • Patrick Swayze as Sam Wheat
  • Demi Moore as Molly Jensen
  • Whoopi Goldberg as Oda Mae Brown
  • Tony Goldwyn as Carl Bruner

A hybrid of romance, supernatural and thriller, Ghost still entrances audiences with its emotional heart. And while it would be easy to write it off as just another generic weepy, its heartfelt impact can’t be denied, as can’t find work from the cast, including an Oscar-winning Whoopi Goldberg.

Sam Wheat and Molly Jensen are a couple are madly in love with each other and living in Manhattan. Life is good for them as Sam is a successful banker and Molly enjoys her work as an artist. That is until their bliss is shattered one night. Coming home from a play , they are accosted by a thug and Sam is fatally shot. Yet while dead, his spirit doesn’t move on to the…

View original post 841 more words