1844- 1924 . Joan Salvat-Papasseit nascut a la Barceloneta -segons Antoni Comas en la seva Antologia de la literatura catalana- de procedència gitana i orfe de pare trobat a l’asilo nacional español. Altres informacions el situen com a fill bastard d’algun poeta català de l`època . Ja dins la wikipedia es situa com a fill de Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitx del barri de Sants de Barcelona.
Poeta dórigen humilt amb la mort prematura del seu pare va començar a treballar amb 7 anys i d’aquesta manera el carrer va ocupar el lloc per constrastar les seves experiencies vitals.Així va viure de ben a prop els fets de la Setmana Tràgica el 1909 poc després va conèixer el llibreter anarquista Eroles participant de les lectures de Nietzsche, Gorki , Ibsen .. i poc a poc aquesta tensió entre la realitat i la poesia el configurá com un home d’evolució permanent i canvi , situat en el regenacionisme, futurisme, pre-dadaisme, .. d’aquesta manera pubica “hermanos oprimidos” un manifest fins a ser empresonat per les seves expressions. Fundará “un enemic del poble” revista que el situará en l’avantguardisme fins que l’any 1919 publicarà el seu primer llibre de poesia gràcies a Eugeni d’Ors.
Però la tuberculosi el va fer estar en centres de salut a Castella, Andorra, Catalunya Nord fins un 7 d’agost ..Josep Obiols a la mort escriu a Carles Riba “…és trist va ser una mort desesperada.Va morir revoltat. ….”
Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit de bany : que s’enmmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l’onada del mar sempre riu, Primavera d’hivern –Primavera d’istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l’heu demanada. I si l’heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a nèixer necessitem morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. Avui demà i ahir s’esfullarà una rosa : i a la verge més jove li vindrà llet al pit. ”
————————————————————————————————————
Fem l’escamot del qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer pressoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.
L’anarquisme de Salvat-Papasseit és la gesta del poble , intimista , pobre, sense colors ni poder , aquell home anònim que desperta de matinada i treballa al port i veu la lluna i no té por de la mort .. Qui pren el bes per un regal a la noia que passa, qui respira l’aire de la mar i el salobre de la roba que l’impregna de soca arrel . La malaltia el fa gemega per viure rapidament tot allò que l’espera… canta a Castella , a Euskadi , a Galicia i a les terres de la Espanya Ibèrica … sempre des de la seva visió d’un home nascut en un asPublicado por XAVIER ALSINA
The proceedings of last year’s 
Catherine M. Soussloff, 
Tayoulevy's Weblog 